Estirats al terra

El dia 24 de febrer les professores de l'escola Delta Espiga van venir a l'institut per proposar-nos una activitat que servís per conèixer la diversitat dels companys amb els que havíem compartit moments dies enrere. No ens van fer una radiografia de cada nen, només ens van fer reflexionar i  experimentar en el nostre propi cos les sensacions de no poder-nos moure, ni parlar durant 10 minutets.

L'activitat consistia en estirar-nos a terra, com ja s'ha dit abans, durant 10 minuts sense moure'ns gens. L'objectiu era veure com percebem el que hi ha al nostre voltant, aprofitar per saber el que passa amb el nostre cos, amb les necessitats d'aquell moment. 

Estirats en la posició que vam voler, només captàvem la llum que ens donava en la cara els fluorescents de l'aula, el fred del terra i bé... vam anar deixant anar el nostre cos.

Passats aquests 10 minuts vam parlar de les diferents sensacions.

En algun moment a algun de nosaltres li va començar a picar la cara o el braç i ens vam rascar. D'altres vam tancar els ulls perquè ens molestava la llum incident o bé, al no rebre cap altre estímul, perquè tothom estava en silenci (no es podia parlar) ens va entrar la son. Era la sensació d'aïllament i aquesta ens va convidar a la reflexió.

Una reflexió sobre el que havíem percebut, de com el no haver rebut estímuls i haver executat accions ens havia portat a l'aïllament, el no poder-nos moure, el no captar res que ens mantingués actius, ens permetia derivar en la son, dormir.

La percepció del nostre cos també canviava a mida que passava el temps. Ràpidament quan ens van avisar que havia passat els 10 minuts, ens vam moure, ens vam mirar el peu, o la ma... allò que començàvem a sentir com una massa pesant.

Quan es deixa una ma immòbil durant molt de temps i no la veiem, podem desdibuixar-la. Perdem la percepció del sistema corporal.

Per altra banda una reflexió que ens va fer expressar, el nerviosisme al cap de poc temps per no poder moure el cos i haver d'estar en una postura durant un cert temps. O el fet de percebre el fred que ens entrava pel cos per estar estirats al terra...  

Aquesta activitat ens va servir per no dibuixar als companys de l'escola Delta Espiga amb un llistat de peculiaritat, per diferències entre la diversitat, sinó per animar-nos a conèixer i detectar els senyals que ens ajudin a establir la connexió amb ells. De vegades alguns d'aquests senyals surten per destria. Però està clar que pel fet de passar temps amb ells i per ells els podem endevinar, al igual que ells coneixeran amb qui de nosaltres hi estarà en aquell moment.

Comprem una torreta

Segona sessió de dijous a la tarda i aquesta vegada anem a comprar unes torretes per plantar unes llavors tots junts.

Anem primer al Simply i com que allà no trobem el que estem buscant baixem fins al Mega Asia que tenim uns carrers més avall.

El trajecte tot i que és no massa llarg, no està massa apte per anar amb les cadires de rodes, les aceres estan totes malmeses, plena de clots i irregularitats al igual que per creuar d’una vorera a l’altra no trobem cap desnivell per poder baixar bé amb les cadires de rodes... en aquest moment ens plantegem un nou repte com a projecte, anirem marcant en un mapa o en diferents mapes les rutes o sortides que anem fent amb els nostres companys de l’escola Delta Espiga i a final de curs redactarem un escrit a l’Ajuntament, trobem necessari l’accessibilitat per part de tots als diferents espais de la nostra Vila.

Una troballa més que ens gratifica a tots plegats.

De la confecció de les màscares de carnaval a la coneixença

Començàvem el projecte i havíem de conèixer els nostres companys de l’escola Delta Espiga.

Com que faltaven pocs dies per Carnaval vam pensar en dissenyar unes màscares molt festives que ens servís per regalar-los i així tenir un primer contacte amb ells.

Durant dos dies vam fer servir material com la goma eva per elaborar les màscares més lluents i festives que fóssim capaços de fer. Vam treballar la goma fins que va adoptar la forma de la nostra cara, les vam pintar i les vam decorar tot pensant en el regal tan maco que els faríem.

Va arribar el dia i... en una sessió d’harmonia fam fer una presentació a partir d’anar regalant a cada nen la seva màscara, així recordàvem el seu nom i li posàvem la màscara.

Un cop tots teníem la nostra màscara i ens havíem presentat, vam fer una rua... però no era el dia de carnaval sinó el dia abans, vam anar al nostre institut i així els vam ensenyar com era el nostre centre ja que la presentació s’havia fet al centre d’ells.

Va ser el primer encontre i ens vam sentir super contents de poder gaudir de la grata companyia dels nostres amics i/o companys de projecte.

A partir d’aquest dia vam passar a ser part de les seves vides i vivències i ells de les nostres.

Presentació

Aquest bloc sorgeix de la necessitat de comunicar i/o expressar les nostres vivències com a alumnes de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès en el Projecte que compartim amb els companys de l'Escola Delta Espiga