Bombaaaaa!!!

Cada dia és una nova sorpresa!! aquell dijous la Isi ens esperava amb una activitat que va ser molt divertida i humida.Ens venia a visitar Penedès televisió i això ens feia sentir una miqueta incòmodes, no per res... sinó per la vergonya!!

Durant aquella hora d'hort vam fer bombes de llavors, no era cap amenaça pel medi ambient, sinó al contrari era una bona manera de fer créixer flors allà on ara no hi havien. 

NENDO NANGO és una expressió japonesa que significa boles d'argila. Amb aquestes boles i llavors de diferents espècies d'arbres i arbustos es preparen les bombes de llavors, un invent de gran referent de la permacultura, que ens servirà per reforestar eficientment extenses àrees amb el mínim cost.

Com havíem començat explicant, aquell dia ens esperava una tasca força divertida i tots ens vam posar a treballar amb ganes i contents. En una safata es va fer la barreja dels diferents components de la bomba  i després, com a bons cuiners... les vam elaborar.<<Quin tacte... les mans es tornaven suaus... era una sensació agradable>>.

Dins la safata vam posar els ingredients màgics i vam seguir unes instruccions que ara es detallaran, perquè el resultat fos un èxit:

• Vam fer una barreja d'argila més les llavors, més el substrat.
• Es va afegir aigua.
• Vam amassar tot el que hi havia a la safata per aconseguir una pasta.
• Un cop aconseguida la massa es van fer les boles, que encara que s'havien de fer petites, les nostres semblaven mandonguilles... i les vam deixar assecar 12 hores.

Passats els dies en la següent troballa ens vam anar a escampar les bombes pels dos centres, el nostre institut i l'escola dels companys de la Delta Espiga. Va ser una tarda en la que vam passejar i vam trobar els llocs ideals per esperar la germinació d'espècies vegetals diverses. 

A mesura que anàvem trobant els llocs desitjats, tant nosaltres com els nostres companys de l'Espiga llençàvem les bombes... que van quedar repartides en els dos espais escolars. Esperem que d'elles surtin flors ben maques i que puguem estar contents de la nostra repoblació.

I mica en mica...... canvis!!

Com cada dijous mirem i identifiquem els canvis que s’han produït en les maduixes i en els maduixots. Les maduixetes han estat les primeres en germinar i créixer. La setmana següent, els maduixots també estaven germinant i els dos fruits quasi apunt per la la seva collita.

I dies després..... Les maduixes i maduixots que vam plantar ja feia dies havíen començat a donar els seus fruits. Quina alegria veure els resultats de la nostra sembra!!

Quins colors tan intensos, i quin gust!!, vam tastar les maduixetes de bosc i eren bones! Realment havíem fet créixer uns fruits carnosos i boníssims.

Pintem torretes

El dijous 19 de Març vam fer una activitat molt creativa. En aquesta activitat vam intentar posar en pràctica el què el dimarts 10 havíem après sobre les relacions amb persones que necessitàvem de la informació contínua de tot allò que faríem amb elles.

Per aquest motiu ens vam esforçar moltíssim i col·laborar molt tots amb tots, però va valdre la pena.

El primer que vam fer va ser triar el color que volíem pintar la nostra torreta i un cop el vam tenir clar, vam pintar junts, a partir d'esponges que tenien formes molt divertides, pinzells i diversitat de colors. 

La metodologia que vam seguir per poder pintar les torretes va ser la de petit grup de 4 o 5 persones i així ens ajudàvem i pintàvem plegats.

El resultat d'aquesta activitat va ser el disseny de moltes torretes, cadascú la seva però totes igual de maques i divertides.

Que hi ha algú?

El passat dimarts 10 de març, vam fer una activitat per saber com millorar la nostra relació amb els companys/es de l'escola Delta Espiga. Per fer-ho un de nosaltres es va fer passar per una persona que no hi veia (duia un mocador tapant els ulls) i que a més no hi caminava ( va seure en una cadira de rodes)

D'aquesta manera vam intentar captar les sensacions i/o sentiments de la nostra companya Carla, que va ser la noia invident i en cadira de rodes.

L'activitat la vam repetir dos cops, una que pot ser és la que fins ara podíem nosaltres haver fet els dies que havíem anat a l'escola Delta Espiga, on de forma inconscient,i sense voler, perquè no hi estem acostumats, no informàvem i no acompanyàvem als nostres companys en les tasques de l'hort, i una segona vegada, en la que vam intentar fer bé les diferents accions i així treure'n una reflexió del que havíem fallat en la nostra relació amb ells en dies anteriors.

L'activitat va consistir en:

Escollir a una persona perquè s'assegués a la cadira. Aquesta persona, no va poder ni parlar ni veure, només va poder produir alguns sons i  moure una mica els braços. La resta del grup va ignorar a aquesta persona la primera vegada que va entrar a classe.

No la van ignorar per no voler tenir-la amb ells, sinó que tal i com va entrar es va continuar fent el que s'estava fent sense fer-la participar en l'activitat.

La segona vegada que va entrar, la van tenir en compte, com si no només fos una cadira, tenint en compte que era una persona.

De l'activitat feta per la Carla es va treure una reflexió portada a terme per la pròpia Carla, que ens va explicar la seva experiència:

- El primer cop, em vaig sentir invisible. No hi veia, però notava com si sempre m'estiguessin deixant a una banda i després s'oblidaven de mi. La única cosa que em van dir va ser que si tenia set. Jo vaig contestar que si, movent el cap, i ja em vaig trobar el got a la boca. La veritat es que em va molestar, ja que va ser una mica violent. També sentia moltes veus que venien del meu darrera, per tant, va ser la prova definitiva per detectar que estava aparcada, com una simple cadira, de cara a una paret. Un dels comentaris que més em va disgustar va ser quan van dir que miréssim una joguina nova adaptada que era molt divertida. Jo no hi podia veure, i no sé si se'n recordaven. Bé, no m'ho van ni preguntar.

- La segona vegada va ser molt millor, em van tractar com la Carla, no com a una cadira. Em van afegir a la conversa. Em van tornar a donar aigua, però el canvi va ser molt gran: primer em va dir si tenia set, després em va acostar el got per que sapigués on era i després ja vaig beure.

Durant l'estona que vaig estar a la classe, em van posar amb tots els altres i em van fer saber qui hi havia al meu costat i també em tenien agafada la ma.. o bé me tocaven constantment per informar-me que estaven allà, per fer-me acompanyament .

L'activitat va ser molt gratificant, li vam trobar molt de sentit, perquè era va ser útil, ens va fer reflexionar sobre com actuàvem cadascun de nosaltres, ens va servir per refrescar la memòria i intentar millorar la nostra relació amb els nostres companys d'hort, ara mica en mica aniríem millorant les nostres conductes, caldria millorar accions coma ara la de informar-los de tot el que passa al seu entorn, de fer-los participar de les nostres estones, pot ser fent això l'acompanyament que havíem après.

Mans a l'obra

La sessió del dijous 5 de març va ser entretinguda, com totes les altres, és clar,. 

Aquell dia vam començar a plantar en l’hort alçat de l’escola Delta Espiga, les primeres plantes, els maduixots i les maduixetes de bosc.

Abans de posar-nos a plantar, vam treballar la terra. Primer vam abocar en l’hort, compost dellombriu, un tipus de compost que és molt ric en humus, matèria que millora el creixement de les plantacions. 

Vam deixar el compost una estona i després vam retirar les llombrius, seguidament vam remoure la terra.

Mentre fèiem aquesta tasca amb els companys/a de la Delta Espiga, també vam tocar i olorar aquesta terra i el que volíem plantar.

A continuació vam fer forats al terra i allà vam anar plantant les maduixetes i els maduixots, separats un parell de pams entre ells. Quan les vam plantar vam apretar ben bé la terra i les vam regar amb l’ajut de la regadora integrada, una regadora adaptada, de manera que a partir d’un commutador els nens de l’escola Delta Espiga podien regar l’hort.

Finalment vam protegir la nostra plantació amb pinassa, matèria orgànica que serveix de coixí i de protecció per les maduixetes i maduixots.

Tots junts vam gaudir d’una tarda ben Natural !!